El nou ordenament urbanístic per als pròxims 20 anys posa fi a una dècada amb l’anterior PGOU anul·lat per la justícia

El nou Pla General de Castelló en el seu conjunt entra en vigor hui, 12 de desembre, amb l’entrada en vigor del Pla d’Ordenació Detallada (POD) aprovat en ple el passat 11 de novembre i que se suma al Pla General Estructural (PGE) que ja està vigent des del mes de gener passat després d’aprovar-se al desembre del 2021. Castelló culmina així la tramitació del nou ordenament urbanístic, una vegada els dos documents que el conformen, el POD i el PGE, estan aprovats i en vigència.

Castelló disposa a partir de hui amb caràcter general del document estratègic més important per al desenvolupament d’una ciutat, que defineix l’urbanisme dels pròxims 20 anys i projecta un model de ciutat verda, compacta, sostenible i inclusiva, que cus els barris racionalitzant l’ús del territori i dels recursos, i dona resposta a les necessitats reals de sòl residencial, industrial i terciari. D’aquesta manera, es posa fi a una dècada amb l’anterior ordenament urbanístic, el PGOU de 2000, anul·lat pel Tribunal Suprem després de tres sentències de nul·litat; i a nou anys de tramitació, quan la mitjana de gestió d’aquest tipus de documents se situa en uns 12 anys.

“Castelló ja disposa del nou Pla General en vigor en el seu conjunt”, ha ressaltat l’alcaldessa, Amparo Marco. “Culminem així un procés complex que comencem en l’anterior legislatura i que és un dels majors llegats per a la ciutadania”, ha apuntat. “El Pla General de Castelló és un projecte de ciutat, de futur i d’oportunitats, que millora la qualitat de vida dels i les castellonenques i ofereix una seguretat jurídica que serà motor social i econòmic”, ha ressaltat Marco. És un ordenament urbanístic, “amb perspectiva de gènere, que dissenya el Castelló dels pròxims 20 anys amb criteris de sostenibilitat social, ambiental i econòmica, concebent la ciutat com un conjunt que creix de manera sostenible i sostinguda en el temps i que té en compte el canvi climàtic”, ha detallat.

El regidor d’Urbanisme, José Luis López, per part seua, ha incidit en què aquest Pla General “és el més democratitzat que ha tingut Castelló, posa l’interés col·lectiu per damunt dels particulars, afavoreix la sostenibilitat, contribueix a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i preveu una ciutat més amable i habitable”. “Demà posem fi a una tramitació maratoniana que ens ha permés tindre un Pla General que promou un ús racional i sostenible del sòl, sent capaç de donar resposta a les necessitats reals de sòl residencial, industrial i terciari”, ha ressaltat López.

El segon tinent d’alcaldia, Ignasi Garcia, ha assegurat que “l’entrada en vigor del nostre Pla General és una molt bona notícia per a la garantia jurídica cap a les inversions i cap a la ciutadania de Castelló, però sobretot és la garantia que el nostre planejament està fet d’una manera raonable, sostenible, que cohesiona i protegeix el nostre terme municipal, i permet el desenvolupament industrial, convertint-se en motor de futur i en un vertader revulsiu econòmic i per a l’ocupació”. “Un Pla General que presenta un urbanisme que creix com una taca d’oli, un urbanisme racional que acaba amb l’urbanisme a la carta i especulador que fomentava la dreta de la ciutat de Castelló”, ha apuntat Garcia.

El tercer tinent d’alcaldia, Fernando Navarro, per part seua, ha ressaltat que Castelló encara “un nou paradigma urbanístic que dibuixa un creixement racional, que posa en el centre a les persones enfront de l’interés d’uns pocs, que incorpora la perspectiva de gènere i la mirada de tots els col·lectius, i inclou per primera vegada una sensibilitat ecològica i verda”. A més, ha subratllat que el planejament “trenca amb l’urbanisme depredador, aposta pel desenvolupament d’una ciutat compacta i humana i la protecció del territori i adapta a la ciutat davant el repte del canvi climàtic”. I ha ressaltat com a fites la protecció del sòl agrari i l’increment de les zones verdes, així com l’aposta del Pla General per la rehabilitació dels barris vulnerables amb la inclusió de 17 zones de regeneració urbana.