Benicàssim ha acollit una reunió especialment rellevant per a solucionar els problemes d’inundabilitat de la zona sud del municipi i la salvaguarda del zona humida del Quadro de Santiago

La reunió ha estat presidida per l’alcaldessa, Susana Marqués, acompanyada pel regidor d’Urbanisme, Carlos Díaz. Junt amb ells han estat el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Manuel Alcalde, i representants de la Conselleria de Medi Ambient, de la Direcció General de l’Aigua, de tècnics municipals dels ajuntaments de Benicàssim i Castelló i l’equip redactor de l’estudi hidràulic EVREN, encarregat per la CHJ.

“Ara, per fi, estem en disponibilitat de saber quin és el camí que s’ha de seguir per a resoldre tots els problemes d’inundabilitat i creixement del municipi pel sud. Benicàssim patia una indefensió davant de les avingudes d’aigües amb la incertesa de quines havien de ser les dotacions a realitzar per a acabar amb les avingudes en episodis de gota freda o grans temporals com els que hem viscut enguany; màximament, quan la declaració de zona humida protegida no havia posat ni límits ni solucions a priori. Ara, ja sabem el camí que s’ha de seguir i buscarem les ajudes i el finançament necessari per a mamprendre les obres que facen falta per a evitar les inundacions en les vivendes de més de 800 famílies i protegir, al mateix temps, l’aiguamoll i recuperar el seu àmbit natural”, ha assenyalat l’alcaldessa.

En l’estudi que s’ha donat a conéixer avui en la reunió, els aspectes més rellevants han sigut les mesures de contenció de l’aigua per a evitar les inundacions per la part est, confrontants amb els sectors urbanístics 5 i 6 i pel sud, tocant al camí la Ratlla i el terme de Castelló.

Finalment, com ha detallat el regidor d’Urbanisme, “en síntesi, s’ha establit que les cotes de coronació, és a dir, els talussos o sistemes de contenció d’aigua que han de fitar la zona inundable, seran d’entre 2 metres i 2,5 metres sobre el nivell del mar, segons la zona”. Com a exemple, Carlos Díaz ha explicat que “per exemple, en El Camí de la Ratlla, on actualment la seua elevació és de 0,5 i 1 metre sobre el nivell del mar, la cota s’hauria d’elevar a 2 metres d’altura. És a dir, que el camí hauria d’estar sobre un terraplé de dos metres. I, per exemple, en el futur carrer Betxí, ara conegut com camí dels Tamarits, que està entre 0 i 1 metre sobre el nivell del mar, el talús de contenció hauria d’estar a 2,5 metres d’altura”.

A més, Carlos Díaz ha explicat com quedaran el sistema de bombaments que fins ara drenava tota la zona del Quadro Santiago. “Evidentment, tots els bombaments de l’interior de la zona humida protegida desapareixeran i no s’eliminarà eixa aigua, sinó que s’acumularà allí, mentre que els altres que es concentraven sobre Coviles continuaran funcionant, tant els que arreplegaven les aigües de la zona baixa del camí Serreual, com els que arreplegaven les aigües des dels camins confluyentes amb el Molí de la Font”.

En definitiva, com ha conclòs Susana Marqués, “haurem de condicionar tota la zona sud del municipi amb un sistema hidràulic que, d’una banda, aprofite l’escolament de l’aigua per a aconseguir un paratge natural en el zona humida; però que, al mateix temps, siga capaç de contindre els excessos d’aigua pluvial i després evacuar-los progressivament cap al mar. Ara, cada una de les infraestructures que seran necessàries per a posar en pràctica eixa solució ha de planificar-se i dotar-se de finançament, per al qual esperem que les administracions superiors es comprometen amb els veïns de Benicàssim i ens permeten desenvolupar al més prompte possible aquesta solució hidràulica”.