El document plasma un model de ciutat moderna, inclusiva, sostenible, verda, ordenada, vertebrada, compacta i racional

L’Ajuntament de Castelló ultima la tramitació del Pla d’Ordenació Detallada (POD), que se sumarà al Pla General Estructural (PGE) aprovat el mes de desembre passat i completarà així en els pròxims mesos el nou Pla General de Castelló. Aquest document, l’aprovació provisional del qual es va aconseguir en el ple d’aquesta setmana i està pendent ara d’un informe de la Comissió Ambiental Municipal per a elevar-lo a un altre ple per a la seua aprovació definitiva, conté la planificació urbanística a escala barri, al detall, i es marca com a principals, criteris en matèria de sostenibilitat, de qualitat de vida de la ciutadania i d’ordenació.

L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha ressaltat el Pla General “com un projecte de ciutat, de futur i d’oportunitats, que dissenya un nou model de ciutat, més moderna, inclusiva, sostenible, ordenada, vertebrada i racional. Una ciutat que comptarà amb espais més habitables, sostenibles i inclusius que milloraran la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes”. “Després de l’aprovació de la part estructural el mes de desembre passat, aquesta setmana hem fet un pas molt important per a aprovar en breu de manera definitiva la part detallada i poder tindre com més prompte millor un Pla General que trenca amb el model depredador promovent un ús racional i sostenible del sòl”, ha detallat Marco.

“Aquest planejament urbanístic va de futur i de progrés per a la ciutat, de garantir una seguretat jurídica, de fer una ciutat més sostenible i verd, més igualitària i inclusiva, una més amable i humana que millora la qualitat de vida de la ciutadania”, ha indicat el regidor d’Urbanisme, José Luis López. “Estem en la fase final d’un complex treball que hem realitzat des del passat mandat per a dissenyar el Castelló dels pròxims 20 anys”, ha dit.

Per part seua, el segon tinent d’alcaldia, Ignasi Garcia, ha expressat que “aquest govern té una predisposició clara, i és construir i ordenar un model de ciutat verda i sostenible i que pose en el centre les persones i el seu benestar”. Garcia també ha destacat que el Pla detallat “ens permetrà establir el full de ruta per la cohesió territorial de la ciutat, amb una urbanisme més integrador que deixa arrere les desigualtats del passat que han perjudicat barris i sectors, prioritzant la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes”.

El tercer tinent d’alcaldia, Fernando Navarro, ha destacat que Castelló “fa un pas important per a adaptar a la ciutat a les exigències del segle XXI i caminar cap a un model de ciutat més racional, compacta, verda i sostenible”. Ha ressaltat que el Pla d’Ordenació Detallada impulsat per l’Acord de Fadrell “és una mesura transformadora que reforça la cohesió del paisatge urbà, millora la connexió dels seus enclavaments verds, augmenta l’espai públic i contempla zones de regeneració per a mobilitzar recursos per a la rehabilitació”.

Sostenibilitat, qualitat de vida i ordenació

Respecte a la sostenibilitat, la infraestructura verda detallada desenvolupa i complementa la infraestructura verda delimitada a nivell del PGE i introdueix una segona dimensió d’espais verds i/o oberts que genera una malla densa, capaç de garantir una adequada connectivitat de les zones verdes, espais lliures i itineraris per als vianants, de manera coherent i lògica amb la xarxa de dotacions públiques. Es proposa així la incorporació de nous espais verds fomentant la inclusió de cobertes, murs enjardinats i arbratge en viari; i majors exigències d’enjardinament en els espais lliures privats, en ordre de conferir espais de major qualitat ambiental.

En aquesta mateixa línia, el POP proposa el manteniment del model de ciutat compacta, prioritzant la urbanització i el desenvolupament dels enclavaments urbans intersticials, que necessiten una reconversió d’usos o una reconstrucció urbana. En aquest sentit, la unió de barris o grups aïllats són criteris que prioritzen l’execució d’uns àmbits enfront d’uns altres. Així, serien prioritaris els sectors que completen buits en la trama urbana i contribueixen a cohesionar implantacions residencials en la vora de la ciutat i grups perifèrics, com: Crémor, Riu de la Plata, Riu Sec, Tombatossal, La Joquera i Saboner (d’ús residencial); Germans Bou, Lourdes i Almazán (d’ús terciari); i Pi Gros i La Pedrera (d’ús industrial).

En relació amb la qualitat de vida de la ciutadania, s’han tingut en compte criteris d’habitabilitat centrats en la qualitat de l’espai públic urbà i en la consecució de nivells adequats que afavorisquen les activitats i relacions humanes atenent la seua diversitat. Sobre aquest tema, amb l’elaboració de les ordenances es pretén, a més de la regulació de l’activitat urbanística i edificatòria, la construcció d’una ciutat mes amable i habitable. Així, les ordenances permeten una adequada gestió dels serveis i zones verdes, una correcta proporció entre els espais lliures públics i el volum edificat, afavorir la relació de veïnatge i la mobilitat no motoritzada, i millorar el paisatge urbà analitzant les relacions visuals i les perspectives de qualitat.

Quant a l’ordenació, el principal objectiu és elevar la qualitat de l’espai urbà i les seues possibilitats de ser utilitzat per la ciutadania com un vertader espai de relació veïnal. Així, es persegueix la integració del medi natural amb el sòl ordenat, que permeta una transició en continuïtat i una mistificació dels usos previstos en els diferents barris, amb la finalitat d’aconseguir una ciutat més amable, més personalitzada i més inclusiva.